El proper 2015 se celebra el cinquantenari de la primera arribada de la flama del Canigó a Catalunya, per això hi ha tota una series de actes. Molts de ells relacionats amb l’excursionisme.
El foc de la Flama del Canigó resta al Museu de la Casa Pairal de Perpinyà durant tot l’any, fins que cada 22 de juny es pren la Flama i es puja fins al Canigó. Des del seu cim, i a partir de les dotze de la nit, es distribueix entre les persones presents i inicia el seu itinerari per encendre les fogueres de Sant Joan a centenars de poblacions.
La Flama del Canigó arriba als diferents pobles i es mostra pels carrers amb l’objectiu de donar a conèixer que comença la Nit de Sant Joan. Aquesta arribada es fa de les més diverses maneres, ja sigui en cotxe, en bicicleta, a peu o fins i tot en llagut, i de la mà de diversitat d’entitats, tant de l’àmbit esportiu, excursionista i cultural com veïnal. Són els anomenats equips de foc.
En aquest sentit, existeixen un seguit de rutes principals, així com poblacions que exerceixen de centres de repartiment. En parlar de rutes principals, ens referim a aquells equips de foc que transporten la Flama des del Canigó (o d’altres indrets) a la seva població, escampant-la tot sovint en nous itineraris. En parlar de centres de repartiment, ens referim a poblacions
on d’altres poblacions properes s’acosten a recollir la Flama del Canigó.
Cada població organitza la rebuda de la Flama a la seva manera, però compartint uns elements comuns: La Flama és l’essència d’aquesta celebració. Arriba a les poblacions en torxes o quinqués, i es diposita en gresols abans d’encendre les respectives
fogueres. S’apaga en acabar-se la revetlla.
Anualment, una personalitat elabora un manifest, que anomenem missatge, que es llegirà a les poblacions on arribi la Flama just abans d’encendre la foguera. Aquest 2013, el missatge va a càrrec del capellà i historiador Antoni Pladevall i Font
Arribada la Flama, la foguera esdevé l’espai de trobada entre el veïnat on celebrar el solstici
